“De pagesos a senyors , una història de pel·lícula”
Entre els anys 1880 i 1920 Lloret de Mar va viure un canvi radical que va transformar el municipi de dalt a abaix. De ser un poble de pagesos i pescadors que es veien obligats a emigrar, va passar a ser una vila pròspera i, sobretot, amb futur. Molts d’aquests lloretencs que varen emigrar a Amèrica a la recerca de fortuna mantenien una estreta relació amb el poble on van néixer. Eren els indians, que a Lloret de Mar eren anomenats americanos. Les fortunes que van acumular alguns d’aquests lloretencs es van traduir en millores en l’urbanisme, la sanitat, l’educació i el nivell de vida en general. Al mateix temps, els que tornaven, es van construir cases i mansions senyorials que avui formen part d’un llegat històric que va marcar per sempre la personalitat de Lloret de Mar.
L’any 1778, el rei Carles III promulgà el Decret del Lliure Comerç amb les colònies americanes i aquest va ser l’impuls definitiu perquè molts s’embarquessin en aquesta aventura. Va ser l’època en què es varen començar a construir grans vaixells a les platges de Lloret per marxar a Amèrica.
La Fira dels Americanos és l’homenatge que cada any ret la vila a un període de la seva història sense el qual Lloret de Mar no seria el que és avui. Recuperant l’ambient indià de principis del s. XIX Lloret entra dins la màquina del temps per retrocedir i reviure una part del seu passat: mercat d’época, exposicions, cercaviles, degustacions, tallers, visites teatralitzades…Tot el necessari per Be an Indiano
Els vaixells invertien entre cuatre i sis mesos per fer el viatge Lloret-Santiago de Cuba
Nicolau Font i Maig va anar a Jaruco (Cuba) cridat per un oncle i va tornar a Lloret amb una gran fortuna. Conegut amb el nom del comte de Jaruco, un títol nobiliari que ell no va acceptar pels seus ideals catalanistes, va ser l’impulsor de la rehabilitació del Santuari de la Mare de Déu de Gracia a Sant Pere del Bosc l’any 1898.
Personatge singular, Font va viure entre Cuba i París i va tornar a Lloret per gaudir dels darrers anys de la seva vida de forma contemplativa a la seva espectacular mansió lloretenca ara convertida en casa-museu, Can Font.
El lloretenc Narcís Gelats fou un banquer i empresari que inicia el seu periple a Cuba l’any 1860. Després d’estudiar banca als Estats Units, Narcís fundà a l’Havana el Banco Gelats juntament amb el seu germà Joan i el seu oncle. Banco Gelats esdevindria ràpidament el banc més important de l’illa. A banda del seu èxit com a empresari, Gelats fou un gran benefactor i no s’oblidà mai dels seus orígens.
A Lloret va finançar les obres de la capella del Santíssim Sagrament de l’església de Sant Romà i també va dur a terme donacions i ajudes a congregacions d’ensenyament i beneficència.